El nostre castell de focs,
ai, ves quin soroll que fa,
mira, quina colla de badocs,
és que mai no es cansen de guipar.

Quan s'enfilen els coets
més amunt del campanar,
de les boques surten uns xisclets:
Aaah! Aaah! Aaah! ...

Apaga el llum, aimada,
que et vull ensenyar uns jocs
que animin la vesprada,
vull dir el castell de focs.

Amb ombres tan nocturnes
tenim la vista als dits!
Quin foc! Quantes espurnes!
Ai, pobres dels vestits!

El nostre castell de focs,
ai, ves quin soroll que fa,
mira, quina colla de badocs,
és que mai no es cansen de guipar.

Quan s'enfilen els coets
més amunt del campanar,
de les boques surten uns xisclets:
Aaah! Aaah! Aaah!