El rossinyol refila. Visca l'amor!
El rossinyol s'enfila. Visca l'amor!
Quan arriba el bon temps, que visca l'amor, visca!
Quan arriba el bon temps, que visca l'amor meu!

Una noia el sentia.
Fins que es feia de dia,
i no dorm si no el sent,
i no dorm si no el sent.

Ja em demana son pare,
dormir fora de casa,
dormir fora el balcó,
per sentir-lo millor.

I així passa la nena. Visca l'amor!
la nit a la serena. Visca l'amor!
Que el temps és xafogós, que visca l'amor, visca!
Que el temps és xafogós, que visca el meu amor!
En la nit estelada,
ben estreta abraçada,
amb un galan hereu,
la noia ja s'hi ajeu.

El pare que es malfia,
tot just fer-se de dia,
se'n va cap el balcó,
i en lloc d'un en veu dos.

La noia enamorada. Visca l'amor!
contenta i reposada. Visca l'amor!
Té a la mà un rossinyol. Que visca l'amor, visca!
Perquè no emprengui el vol, que visca el meu amor!

El pare ha comprès la broma,
un rossinyol sense ploma,
i que mai no canti sol,
és el que la noia vol.

El rossinyol refila. Visca l'amor !
El rossinyol s'enfila. Visca l'amor !
mai no canta sol. Que visca l'amor, visca !
I mai no canta sol. Que visca el rossinyol !