A la sortida d'ofici,
dona Tereseta Pi,
ja n'ha descobert un jove
tan ben plantat com un pi.

Però el jove és un poc tanoca,
no s'adona del sospir,
i la dama és massa dama
per descobrir el seu patir.

Ningú guanyarà per llesta
dona Tereseta Pi,
ja se'n va a trobar un bon frare
que del jove és molt amic.

Ai vos frare, lo bon frare,
aquell jove, el vostre amic,
si me'n clava unes mirades
sort que no ho veu mon marit.

El bon frare s'angunieja.
Amic meu, lo meu amic,
no mireu dones casades,
si no voleu embolics.
L'amic entén la jugada
i se la mira per fi,
però vol més que mirades,
dona Tereseta Pi.

Ai, vos frare, lo bon frare,
el vostre amic atrevit,
m'ha fet present d'una bossa
plena d'or i de robins.

El frare torna la bossa
i renyant al seu amic,
i aquest rient s'embutxaca
la bossa d'or i robins.

Va feta un mar de llàgrimes
dona Tereseta Pi.
Ai, que no hi ha qui l'aturi
a aquest desenfreït.
Sap que el dijous i els dissabtes
se'n va fora el meu marit
i ja ha n'ha saltat la tàpia
que hi ha en el fons del jardí.

S'ha enfilat per la pomera
i ha saltat als peus del llit,
sort que jo sóc virtuosa
i corrents l'he fet sortir.

Mentre el frare el renyava,
l'amic s'aprèn el camí,
i ara els dijous i els dissabtes
salta dintre del jardí.

S'enfila per la pomera
i arribant als peus del llit,
el rep amb dolça abraçada
dona Tereseta Pi.