On Llíria s'acosta al cel
On és més alta I senyera
Pietosament es venera
La imatge de Sant Miquel
Allí té Llíria l'arrel
De perpètues primaveres
Garroferes I oliveres
S'escapen al voltant
Des de l'alçària del Sant
Vénen brises I banderes
Blanques de calç les parets
Pels vells carrers s'endevina
L'aire movent la cortina
D'uns interiors clars
I nets
No cal ficar-se en més bucs
Llíria és tota claredat
El present junt al passat
Fa en Llíria bona parella
Lo que més m'agrada a mi
És anar allí, lector
I sentir la calentor estimulant del bon vi
Omplir-me de pas el si de pomes
I magranes
Les més sanes que mai es puguen trobar
Els gaiatos sense nucs
El corralet en la tenda
I en nits d'hivern la llegenda
De cavalls
I de trabucs
Cada dia
Encetes motiu de cant
I de vent
Des del passat al present
Des del fang humil al marbre
Creixes, forta
Com un arbre
En Llíria quasi m'ampare
Quasi busque protecció
I sent, viva, l'emoció
D'aquell que al fi toca mare
Nits de música
I coets
Migdia de sol brutal
Hi ha el silenci medieval
I l'esclafit de la vida
Que va brollant, sense mida
Com el vi des del barral
Blanques de calç les parets
Pels vells carrers s'endevina
L'aire movent la cortina
D'uns interiors clars I nets
No cal ficar-se en més bucs
Llíria és tota claredat
El present junt al passat
Fa en Llíria bona parella
El present junt al passat
Fa en Llíria bona parella
En el fons de la paella
El bon arròs socarrat
Llíria de precs I promesa
Descalços I a genollons
En les bigues els melons
I la cuina sempre encesa