En la meua barca he navegat
Per les aigües més perilloses de la mar
He escoltat cantar a les sirenes
I no es pot comparar amb la bellesa del teu cant
La brúixola que mana del destí
Ha decidit marcar-me este camí
Busque les mirades més salades
Vaig seguint les teues petjades
En l'odissea de la teua mar
Pense que sóc un nàufrag a la deriva
I que tu eres aquella illa
En la que jo vull desembarcar
No tinc espasa, no tinc escut
Sols l'amargura de l'armadura del vençut
En la teua terra he caigut
I ara no vull tornar
Sóc l'Odisseu en l'Ítaca
En les teues ones m'he perdut
I a la teua costa m'han endut
Busque les mirades més salades
Vaig seguint les teues petjades
En l'odissea de la teua mar
Pense que sóc un nàufrag a la deriva
I que tu eres aquella illa
En la que jo vull desembarcar
Tots els teus encants m'han encantat
I tot el teu encís m'ha encisat
Eres aquella illa
Busque les mirades més salades
Vaig seguint les teues petjades
En l'odissea de la teua mar
Pense que sóc un nàufrag a la deriva
I que tu eres aquella illa
En la que jo vull desembarcar
Busque les mirades més salades
Vaig seguint les teues petjades
En l'odissea de la teua mar.
Pense que sóc un nàufrag a la deriva
I que tu eres aquella illa
En la que jo vull desembarcar.