Ara la glòria aliena no inclou la pròpia pena
Calen mans que et treguin del pou, mai n'hi ha prou amb la teva
Si hi ha etiquetes que et frenen com tot el què cou a l'esquena
Juga amb límits, que qui no es mou no se sent les cadenes
Que tampoc cal ser perfecte, accepta, estima el defecte
Troba bellesa en el repte de crear-te tu la recepta
Si el soroll i la pressa la llibertat volen pendre't
Del seu esquema desprèn-te, aprèn a desapendre
Si l'esperança es refreda de veure apagada la cendra
La perspectiva et fa entendre que sempre ho podies encendre
De nini llegint Nietzsche, fumant amel vici, amb la bici pel Delta
De tots colors les he vist i el gris és el que sempre se't queda
Sempre aixís, com el destí soc imprecís
(No hi ha res escrit, per això ho escric entre parèntesis)
Visc en constant risc
Bec com si demà es prohibís
Em dic "alguns passos no els raonis" com si la raó existís

Passant l'hivern a la taverna, m'ho devia a mi
Matant el temps i viceversa, i ho puc repetir
Tot el què s'escapa però gràcies a qui mho va dir
Sense perquès, només així

Per nedar contracorrent del riu, motius pots trobar més de cent
Però si ho fas conscientment i sense esperar res, més valent i serà el decisiu
Fàcil enfadar-se amb el vent
Mentides que manté la ment mentre busca entreteniments
Però entre soroll i la música s'ha d'anar lent, en silenci
Deixar espai i temps perquè pensi
Impacient que la guerra comenci
Cap escenari en què la nostra ràbia ben organitzada no venci
Pretén explotar-me i que jo no protesti, que el sindicat no se li llenci
Tu sol no calles el seu odi, col·lectivament sí
Les bones decisions les prenc a Santhilari
Qui pensa que pensa massa sense saber-ho defensa el contrari
Ni causa ni pauta, però em puc aclarir
De l'atzucac no se'n pot sortir, tot és deixar de pensar-hi

Passant l'hivern a la taverna, m'ho devia a mi
Matant el temps i viceversa, i ho puc repetir
Tot el què s'escapa però gràcies a qui mho va dir
Sense perquès, només així