La solitud és un mar immens,
On els silencis són onades,
I els pensaments com a peixos neden,
En un vaivé que no s'acaba mai.
És un camí que caminem sols,
Sense companys ni amics al costat,
On la nostra ànima és l'única veu,
I els nostres somnis l'única llum.
La solitud pot ser amiga o enemic,
Dependrà del que vulguem escoltar,
Si la nostra ànima crida ben fort,
O si volem fugir del món per un estona.
Però la solitud ens pot fer créixer,
Ens pot ajudar a descobrir-nos a nosaltres mateixos,
I a entendre millor la vida i el món,
Des de la profunditat del nostre ser.
I quan la solitud ens envaeix,
Quan ens sentim perduts en la nit,
Recordem que sempre hi ha una llum,
Que ens espera al final del camí.