A la vora del mar, on les ones murmuren,
Hi ha històries d'amor que mai no moren.
Però avui, el vent porta un trist adéu,
Un adéu sense comiat, un cor que es trenca en dos.

Els peus descalços sobre l'arena freda,
Les onades besen la memòria d'una promesa.
Els adéus sense comiat, són els més dolorosos,
Deixen una cicatriu, un buit misteriós.

El cel plora perles salades, com jo,
Mentre miro l'horitzó, buscant el teu rostro.
Els adéus sense comiat, a la vora del mar,
Són com vaixells que partint, no tornaran mai més.
No tornaran mai més.

Recordo els teus ulls, com a estels guiant,
Ara només tinc la llum del far, distant.
Els adéus sense comiat, són com cançons sense final,
Una melodia que es perd, en l'immensitat del sal.

Però cada ona que es trenca, porta un record,
I en cada record, hi ha una mica d'amor.
Els adéus sense comiat, a la vora del mar,
Ens ensenyen que tot acaba, però també a començar.