Aquesta cançao,
senyores, senyors,
li direm o fado de l'enfadós.

Canta la niña de la Jonqueira,
pel teu amor em salta al pit al coraçao.
Canta la niña de la Jonqueira,
això t'ho diu un portuguès que vol sarau.

Formosa niña do gran pandeiro
eus sereu pare des teus galifardeus
Canta la niña, canta la niña,
tu seràs meua des do cap fins als teus peus.

I els teus peus, i els teus peus ...
seran els meus.
I els teus peus, i els teus peus ...
seran els meus.

Carinyo meu, jo me'n faig creus
del tuf que fan els teus peus
que han de ser meus.
Doncs els teus peus
si els descalceu s'ensumaran
de la Jonqueia a Sant Andreu.

Mossa tant formosa
no hi ha a la Jonqueira,
com a la Baqueira
de la piga rossa.

Canta la niña de la Jonqueira,
per tu no menjo
i estic prim com un fideu.
Pel teu carinyo perdo els estribos,
per això he vingut
des de Bragança als Pirineus.

Vine al meu poble,
baixa Bragança,
sóc botigueiro
i president de l'ateneu.
Canta la niña, canta la niña,
i a Portugal disfrutaràs d'oli Manel.
Eo t'estimo, com un babau.
Si tu no em vols
acabo amb fado
i adéu-siau.