Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma,
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit,
s'ha de viatjar,
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar el castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el "coche le hace higo",
I si li fa un pet com una gla,
"hace un pedo como una bellota, señor, eso rai".
Com que l'home és un somia truites,
senyors meus, és un "sueña tortillas".
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se'n diu: "soplar y hacer botellas, señor, eso rai ".

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma,
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit,
s'ha de viatjar,
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar el castellà.

Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que "hay para alquilar sillas".
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que "saca fuego por las muelas, señor, eso rai".
S'ho romia i pensa: ull viu !,
que en castellà vol dir: "ojo vivo! "
i per fi se'n va a escampar la boira,
vull dir que se'n va a "esparcir la niebla, señor, eso rai".

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma,
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit,
s'ha de viatjar,
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar el castellà.

I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé!