Quantes desnonades ja no surten als diaris
Quants alcaldes han pactat, per fer-me creure corrupte
Quantes presses cada mes per acontentar als banquers
Quants negocis pot fer el llop abans de tornar-se boig?

Quantes primeres vegades, amb més pànic que plaer
Quants cossos joves com els nostres, s'han fet aspres d'amagar-se
Quantes hores invertides en pensar com fer la guerra
Quants camins han acabat per faltar-nos de carretera

Quanta violència és amagada per prudència
Quants crims protegeix la culpa i escolans entre les urpes
Quanta excusa cada nit per tocar no consentit
Quantes bromes necessito, per saber que sóc masclista

Quant dolor en solitud desitjà organització
Quantes dones per conveni han plorat per tenir penis
Quantes vegades la por la que ha impedit aquell petó
Quantes reines a la tomba, amb el cap sobre la nuca

Quantes ONGs, per netejar a delinqüents
Quanta hipocresia, maquillant filantropia
Quants cops el peó ha de demanar perdó
Quants pecats ens queden per inventar

Quantes coses, que no exploten. Quants peròs volen no
Quants culs ara són mullats, sense veure mai el peix
Quantes faves té el tortell que tu anomenes llei
Quantes gallines en un sol metre quadrat?

Quants exàmens vas passar. Quantes sentències, reverències
Quantes llistes, organisme. Quantes presons per a buidar
Quantes bales són perdudes. Quantes urnes que són tombes
Quants crits mai seran rialles. Quants pronoms per fer-me feble

Quantes iaies com la teva han tingut més fills que orgasmes

Quants? Quants? Quants?
Quants dies falten?
Quant? Quant? Quant?
Quant ho farem durar?
Quants? Quants? Quants?
Quants dies falten?
Quant? Quant? Quant?
Quant ho farem durar?

Quantes creences per a quantes matances
Quants dogmes per a quantes vergonyes

Sento la història atenta, detecto passes lentes
Sento la pressa al pit. Piròmans encenent la nit
Sento el moment present, mutant els cors creixent
Sento que el temps se'n va. Quant ho farem durar?

Et desafio, a olorar el vermell d'aquestes línies
Et desafio, a amagar el desig a la decència
Et desafio, a no creure en res més que en preguntes
Et desafio, a no associar bellesa amb dolor
Et desafio, a ser luxúria entre els llençols d'espart
A ser el flux, regalimant la vida