Fa mal saber que et deixes
Que ja no et cuides tant
Si no saps on trobar-te
Les pedres t'ho diran

Et cremen les ferides
No són fàcils de curar
Permet-te una estona més
Per recordar

Riu sempre amb els ulls
Que plorin molt
I que es transformin en flors plenes de perfum

Dius que no et reconeixes
I no saps on buscar
Que no tens aire per parlar
Ni ganes d'escoltar

Que no estàs bé
I no et va bé pensar en el que vindrà
I aprendre dels ocells d'argent
Viure del moment
I no oblidar

Riu sempre amb els ulls
Que plorin molt
I que es transformin en flors plenes de perfum"