Som invencibles quan
tenim a prop el nostre amant, la nostra amant
Som invencibles però
som incapaços de viure sense dir el nostre nom
Ens mirem al mirall
i ens cridem fort lo bons que som, que som genials
Una llum al cel blau
que ens protegeix a tots nosaltres mentre no ens taquem les mans de sang
Hi ha qui hi creu i qui no hi creu

Les paraules se les endú el vent
Les imatges records que queden a la ment

Fulles de roure que es trenquen com el paper
Algú que avui ja no existeix
No vulguem donar-li males explicacions
De tot això no en sabem res"