Com un fil, test de fang
Que se'm pot trencar a les mans
Com una flor que s'acaba d'obrir
Un instant feliç
és tant fràgil i tant bonic

I no hi ha res que duri tant
Que no hi ha res tant important
Quan entenem que el temps no es pot tocar
Un instant bonic
El vull viure amb els cinc sentits

Riuré quan tingui por de tu
I abraçaré les flors per mi
I deixaré de ser però avui
Encara em queden fulles als dits

I cal cuidar l'estat mental
Acariciar-lo amb davantal
Per no tacar-te del que et faci mal
El perill de caure tant
Existeix quan mires avall

Riuré quan tingui por de tu
I abraçaré les flors per mi
Que un dia moriré però avui
Encara em queden fulles als dits
L'aire que respiro és viu
I mentre respiri