La tristesa em captiva,
l'esperança s'oblida.
Ja no tinc forces per seguir lluitant.
Jo ja tinc ganes que una illusió
em faci alçar...
Això és tant sols un relat
d'un home que s'ha trobat
amb els seus dits clavats al fang.
El teu cor batega fort
i el teu pit respira fatiga, i sospira.
Ja no hi tens res a les mans!
No tens diners,
no entens l'infern
que mina el teu present.
Ja no tens res,
ja ho has entès...
No hi ha temps per lamentar,
no hi ha temps per gemegar,
trenca els fils que t'han guiat
cap a la desigualtat.
Ets a temps de repensar
un nou futur Nord Enllà
i les muntanyes deixaràs.
Però el teu cos és tot d'un neguit,
la vida t'ha destruït
i sents que t'has d'alçar.
La terra es remou sota els teus peus,
la flama crepita dintre teu, i crides.
La teva llar has de deixar!
No tens diners,
no entens l'infern que t'ha sotmès,
ja no pots més.
Ja ho has entès,
ja saps on és...