Tancant els ulls ho veus,
mil ombres reflectint gotes de sang.
Al carrer i en cada pas
el teu poble crema, no es covard.
Vida en guerra tot misèries,
fills de la terra morts, emigrats.
Si bastés pegar un crit,
satisfer l'ànima en pena i el cor ferit.
Cor ferit, cor ferit
Quin dolor és terra bella
on ja no queda espai per a la tendresa.
I amb les mans plenes de fang,
cada gest és un tatuatge marca llibertat.
Ja no tens casa ni porta,
a la cara tan sol mirada morta.
No et val l'enyor d'un temps llunyà
de primaveres lliures sense por.
Sense por, sense por
Ho sé,
ja no et queda més remei
que empassar-te quatre mocs, dues llàgrimes, i mirar al cel.
Ho sé,
que els teus daus estan llançats
enfilaràs ossos i pell
Nord Enllà.
No tens rellotge ni on fer nit,
el diable t'ofereix un passatge per a l'oblit.
Engolit per la illusió
d'un somni abarlotat a un altre món.
Val la pena córrer el risc
allunyar-te lluny d'aquí.
On el vent parla.
On el vent parla.
Parla, parla