El crit al cel i el sant a terra
Oblidat entre tants noms
I un estendard per cada guerra
Que condemna vius i morts
I quin invent que és el pecat
Ningú ens traurà d'aquest forat
Sovint penso tant de bo només
S'hi acostin desgraciats

I ja fa temps que no plou gaire
I els pares es fan vells

Entre perills de tota mena
Els plaers més exquisits
Potser al final no val la pena ser una dona de profit
I quin invent que és el pecat
Ningú ens traurà d'aquest forat
Sovint penso tant de bo només
S'hi acostin desgraciats

Sort en tenim de la memòria
Dels pares que es fan vells