(LA CHUNGA)
Péiname
y en mi trenza podrás ver
fosforitos hilos
alargaos con nudos
tejiendo tu nombre.

Apunto y borro.
Remarco y retiro.
Soldados en polvo,
general altivo.
En lo que dices
veo lo que
no me atreví a
decirte ayer.
Ojalá supieras
toito lo que yo me se.

Como el cerezo floreciendo en invierno
Como el calor
que trajiste a principios de julio.
De mí echar el freno
de ti echar de lleno.
No se dice, se lleva por dentro.

Tú no sabes como sabe mi boca diciendo que te
Tú no sabes como sabe mi boca diciendo que te
Tú no sabes como sabe mi boca diciendo que te
Tú no sabes, tú no sabes, tú no sabes
x2

(DIGGM'CLUA)
I si se't fes de paper aquesta pell
i bufessis tot desfent els marges
(diries)
I si al mirar-me tremolés l'espai
i el mirall trobés el seu reflexe.
(diries)
Sabries tot el que ja saps i encara
no entendries ni mitja paraula.
Que saps el que saps
però no saps el que sento
quan es bolca la teva
silueta en el meu cos estès despullat
la teva veu al meu pit.
L'aurora del teu cabell llarg,
del teu pols sempre fresc
dels teus dits recosint experiències
que sí, que tu i jo ja hem llegit
reescrivint els capítols d'un llibre viscut.
Carícies i ulls clucs.
Fent-me el perdut per desfer aquest penjat
que m'escriu el teu nom.
Cantame, cantame, cantame, canta, m'encanta.
guardar-me per mi el que no saps
però saps veure gravat al revers de la meva mirada.
Coneixes els gestos, els tempos, els trucs, els descuits i el carinyo.
Però no tens ni idea del gust que queda en els meus llavis
després d'un t'esti (mo)

(LA CHUNGA)
Tú no sabes como sabe mi boca diciendo que te
Tú no sabes como sabe mi boca diciendo que te
Tú no sabes como sabe mi boca diciendo que te
Tú no sabes, tú no sabes, tú no sabes
x2

(KUYA)
Amb por al compromís
fins que he vist que el jardí no creix sol.
Tinc un sol que escalfa i un abric de pell que em tapa
i abriga, si el fred arriba.
Tinc el teu somriure pintant-me llàgrimes d'alegria.
Camí de petjades a la sorra de dos persones
que ni les onades esborra.
Pors escalfant com boira,
el far illuminant la boia.
Abraço en tu tant la llum del dia com la nit bruna.
Abraço tant bo com dolent si al final amb tu fortuna.
Amb tu fins més enllà de les arrugues
més enllà de cendres en urnes.
Més enllà de l'herència d'un record per la descendència.
Passar el temps veient la teva ànima créixer.
No crec en destí, tu saps que t'esti
munts de raons perquè donant mil voltes sempre siguis el destí.
Em costa dir però saps que t'esti
munts d'accions per demostrar-te sense paraules
el que tinc al pit.
Com la llum del dia, la nit bruna.
T'esti (mo)."