Camino perquè sí,
m'omple el camí,
no espero que em porti enlloc.
Avui plou cap amunt,
avui no es queixa
de mala sort.

Puc aguantar-ho tot
igual que el terra m'aguanta a mi.
Camino per seguir,
faig nius de pedra,
reneix l'instint.

El nostre saber no sap què vindrà,
et va fent com ets, et va fent així.
En aquest afluent del que t'ha passat,
que va omplint el llac dels trossos d'ahir.

Ets un aspersor d'amor,
escopinya.

Escopinya vull ser,
i omplir-me fent res.
Quan tens una cosa vols l'altra
i l'altra i l'altra i així estem.
Saps que és millor de color verd,
deixar que tot ens vagi fent,
fa por això d'anar decidint
però es fa camí amb el sí entre els dits.

I si volen els dies?
Volaré les nits.
i si perdo el temps?
L'ompliré de desig.
I si no em porta enlloc?
Ja ho veuré demà.


Ets un aspersor,
ets un aspersor d'amor.
El que portes ho portes tu,
portes la foscor,
portes camps de llum.

Escopinya.