Ha passat el temps i res ja és igual
Ja no tens dret ni a parlar ni a opinar
Una dictadura dins la teua llar
Una fúria viva a la que fer-li el dinar
Que no té en compte a la princesa que té davant
Que té davant, davant del seu puny gelat
Eixa mirada agressiva que se't clava com punyals
Que se't clava com punyals
I si et mires a l'espill comprendràs per què
Els teus morats són tatuatges del seu odi infinit
I els arraps que dus per dins algun dia han d'eixir
Algun dia han d'eixir perquè ahí no estan bé
I ara caus en el error d'aguantar tant de dolor
Surt d'ahí no tingues por, que tu ets la reina i no un peó
I ara caus en el error d'aguantar tant de dolor
Surt d'ahí no tingues por, que tu ets la reina i no un peó
Que ja està bé, de suportar, les amenaces, els insults que no et mereixes escoltar
Que eixe tros de fem, no tornarà mai més, si fas callar eixe silenci ensordidor
Eixe silenci ensordidor
I ara caus en el error d'aguantar tant de dolor
Surt d'ahí no tingues por, que tu ets la reina i no un peó
Que ja està bé, de suportar, les amenaces, els insults que no et mereixes escoltar
Que eixe tros de fem, no tornarà mai més, si fas callar eixe silenci ensordidor
Eixe silenci ensordidor