No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
I rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
Com un costum pacífic de compliment i teles
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
Ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
I en marxa el tocadiscos
Negligentment besant-te
Ara un muscle i després el peço d'una orella
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
I tenim l'enyorança amarga de la terra
D'anar a rebolcons entre besos i arraps
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses
Les Estances de Riba i les Rimes de Bécquer
Després, tombats en terra de qualsevol manera
Comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser
Que no estem en l'edat, de tot això i allò
No hi havia a València dos amants com nosaltres
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó
I que ens perdone el cast senyor López-Picó