Juntes, sota el mateix paraigües,
entre bassots de prejudicis,
i males mirades,
se saben lliures sumant la seua pell...

Passe el que passe recorda respirar
que em sentiré ningú si un dia em faltes tu.

Juntes, en el mateix paisatge,
a voltes amb desfici,
però sempre amb coratge.

Juntes, amb el mateix llenguatge,
desterren els judicis
i esborren les paraules.
se senten soles entre tanta gent...
Se senten mudes i no els cal la veu...
Passe el que passe recorda caminar,
que el pas no el tinc segur si un dia no vens tu.

Passe el que passe recorda respirar
passe el que passe recorda caminar,
passe el que passe recorda respirar.
Passe el que passe recorda imaginar
un dia, en el futur,
on siga lliure amb tu.