Convoque ara i des d'ací,
tots els vents de l'univers
que em porten fosc de nit
i pols d'estrelles.
En una dansa germinal
que trenque els llits i les parets,
que escampe, com un crit,
aquesta música.

Ja puc sentir la tremolor,
com van cruixint tots els taulons:
s'encenen els telons i les butaques.
Els focus fallen un instant,
els micros no donen senyal:
ha començat el dia
que esperàvem.

Alceu-vos, mireu al voltant,
busqueu l'escletxa, la més gran:
eixiu junts al carrer i reagrupeu-vos.
I camineu ciutat avall,
i no oblideu que, en la remor,
dureu per sempre més aquesta música.

Convoque ara i des d'ací,
dones i homes que han cantat
i em guien la cançó a les palpentes:
que vinguen baix d'aquesta llum.