Visc en un bloc que és tot un món
on cap veí sap el meu nom,
si algú es mor, mai no ho sabré,
o m'ho acabaran dient, potser.

Visc en un bloc que no és el lloc
on un espera trobar consol,
a l'ascensor els veïns muts,
deu costar molt dir: Bon dia,
i no abaixar els ulls.

Visc en un bloc de gent, posem com jo,
amb dues cames i alguns valors,
tarats per la vida?, casos perduts?...
Estem malalts,
malalts tots de solitud.

Però no em desvio, us dic tot això
per una veïna oh!, és un bombó,
passat confús, plena de llum,
m'agrada tant jugar amb el fum!

Fumem junts dalt el terrat
de nit m'ensenya l'art d'estimar,
ella mai parla del seu passat,
però algun cop l'he vist plorar d'amagat.

Marta m'ha dut el sol!
El seu somriure, tothom el vol.
Marta i els seus vestits,
pinten de colors els matins més avorrits.

(música)

Els seus fantasmes no em fan cap (pas) por,
compartim gestes sota els llençols.

Només tinc ulls per ella,
m'ho diu tothom,
se sap la reina del meu gris món,
la terra gira al voltant del sol,
gravito jo pels seus contorns.

Marta m'ha dut el sol!...