Tenien el niu damunt de casa,
piulaven 24/7, mai descansaven,
els seus gemecs es multiplicaven,
colant-se en la buidor per l'ull d'escala.

Els hi era igual migdia, nit, de matinada,
que els enviés la Guàrdia Urbana,
ens brindaven sensuals animalades
obscens reclams d'amor pels veïns que els escoltàvem.

Una nit d'insomni,
vaig intentar posar-li fi a tanta fanfàrria,
però l'hipnòtic so era el dels àngels,
com flocs de neu flotaven l'èxtasi i la màgia.
L'èxtasi, l'èxtasi, l'èxtasi.

I així va ser l'idilli salvatge,
del fum de lluny a l'incendi a casa, i així va ser.
Els veïns feien torns, orgies que no constaven en acta.
El cim de l'Everest: la meva escala.
L'èxtasi, l'èxtasi, l'èxtasi."