No pens en tu sinó en l'abril que esclata
en mil colors, oratge fresc i gust d'espàrecs tendres,
camí que em porta en soldat la tarda
a un horitzó de blaus i suavitat d'escumes d'alba,

A l'escull del fracàs un monstre de l’abís
per refer les xarxes de rossec pujava,
que han pescat molls, quarters, brúixoles, cors,
estris rovells, promeses buides, desenganys
d'antics i nous naufragis.

Del teu, n'han tret més molt, car t'enfonsares;
però del meu, no res: jo vaig fent via

primaveres endins i destrossant
els cels d'hivern amb alens d'algues.
Aquest camí, tan tou de pluja i sal,
solcat de llàgrimes, el passes.

Retornen les vinjoles i retallen el far
llurs vols intermitents com una llum
mentre la nit davalla.

La barca és als escars, l'amor
del mar no hi canta.