No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.

Branques noves d’arangí mos recorden es camí descobert un mes de juny, quan més et vull,
quan més t’estim.

Moment sublim. Tens es meus ulls. Tu i jo, un embull.

No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.

Un desig penjant d'un fil, com es fruit des mes d'abril, sa distància no em fa por, faig fort el cor
amb gest subtil.

Et vull a mil, calat a port
et sent ben prop.

No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.

A les dotze des matí,
quan sent olor de romaní mentre plou de mes de maig, no en faré cas,
sent que estic viu.

I es sol somriu, demana pas pluja fugaç.

No em facis ontes,
alerta amb lo que contes.