No és fàcil estimar algú
quan han prohibit l'amor.
No poder-ho cridar fort,
que no ho sàpiga ningú.

És normal plorar,
és part de viure.
Però quant temps ens portarà
tornar a somriure.

Si em preguntes què és l'amor,
no sé el que dir.
La teva mirada diu que sí,
però els teus actes diuen que no.

Ai, Ramiro,
que maca que és la vida.
Per lo poc que dura,
no l'omplim de mentides.

Ai, Ramiro,
que lletja que és la vida.
Però a vegades comptades,
puc dibuixar un somriure.

Com que no puc demostrar tot el que sento,
t'he escrit un cançó que diu
que fins i tot
els falciots tenen un niu,

i si m'ho pregunten, diré
que no va per tu,
que va per aquella noia
que em va deixar mut.


Que ja no penso en tu.
Ramiro, ja no penso en tu,
però sempre et tinc al cap.

Ai, Ramiro,
que maca que és la vida.
Per lo poc que dura,
no l'omplim de mentides.

Ai, Ramiro,
que lletja que és la vida.
Però a vegades comptades,
puc dibuixar un somriure.

Ai, Ramiro,
que maca que és la vida.
Per lo poc que dura,
no l'omplim de mentides.

Ai, Ramiro,
que lletja que és la vida.
Però a vegades comptades,
puc dibuixar un somriure.