Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge,
a tu que em recolzes i escoltes el meu missatge,
no puc decidir el que penso,
però si el valor que li dono i les paraules que utilitzo,

mira, la meva intenció ha sigut, en tot moment,
oferir rima i evitar timar l'oient,
aconseguir levitar i així evitar l'abatiment amb la mirada cap a en fora,
producte d'un període d'obligat confinament,

això és per la meva gent, i és també per mi mateix,
qui m'esperi als Enderrock és que encara no em coneix,
fins ara no ha entès res, és fet amb la meva llengua,
que si no utilitzo mengua y al final desapareix,

fet per qui s'ho senti seu, sense el setge de ningú,
si t'ha punxat al fetge, pots dir que ho has escrit tu,
perquè és dur com un ensurt, com ser orfe de futur,
com qui surt a per consol perquè tot sol no se'n surt.

Ha sortit com esternut en matinades de vigília,
per tornar-li de retruc amor profund a la família,
per compartir camí amb qui m'acompanya,
perquè allò que mai no mor és allò que sempre guanya.

Als meus companys de Lágrimas: hem de seguir fent música
com a contrapoder del monopoli de la indústria a Catalunya.
volen amordaçar-nos amb les tècniques més brutes,
no ho aconseguiran si seguim juntes.

Ens espera un nou principi,
i aquí no direm prou fins que el cos ho necessiti
mentre de mi depengui seguir en peu no hi ha qui em tombi,
fins que la llum s'apagui i l'esperança es fongui

No, no me quedat res per mi,
tot això ho he fet per tu,
la vida m'ha fet així,
el camí se m'ha fet curt.

Perquè al vostre costat tot fa baixada,
tot és illuminat un arxipèlag d'emocions incomparable,
un paisatge que ofereix ganes de viure,
gràcies, ha estat fàcil escriure per vosaltres.

Un record als que descansen,
als que deixen enrere una lliçó sempre que marxen,
a tots aquells que heu escoltat pacients el meu relat us dono les gràcies,
ens veurem aviat per les contrades.