Sé que el mar a la nit,
et bressola, et fa dormir.
Però últimament sento,
els teus plors dins el meu llit.

No, no, no estiguis trist petit.
Les teves llàgrimes tornen,
més salat l’oceà del meu pit.

Sé que enyores la terra,
allà on et vas criar.
Jo també enyoro la meva,
aquest no és el món que ens van deixar.

Deus recordar els boscos,
tan verds, els estan cremant.
I els valor dels diners,
és molt més que el d’un ésser humà.

A vegades penso, que això no pararà.
Fins que un bon dia s’ofeguin,
aquells que no poden estimar.