In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m'hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s'evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l'ànima s'enlairi amunt
i senti el risc.

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Es despengen de l'arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S'oblida tot aprop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.

Aquí en l'ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l'escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.

Aquí en l'ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l'escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals

In the night, in the night in the night nonainonait.