La la la laa lalalalaala
La la la laa lalalalaala

Treu tot el que arracones a dins,
si és el que vols, fes-ho per tu.
De què et servirà parlar si mai
parles de tu, parles de tot.

Mou el cul al ritme dels avions,
arrenca el vol, fes-ho per tu.
Explica'm el què et fa feliç,
treu-me la son, fes-me estar viu.

Si jo fos Déu no viuria al cel, viuria a la lluna
comptaria estrelles i núvols d'espuma
pararem bojos amb això de l'amor
amb això de les flors,
amb això dels petons, que no troben moments.

No vull que em cansis ni cansar-te
no vull que em canvis ni canviar-te
vull fer l'amor sempre.
Arrossegar-me, arrossegar-te
no vull que perdis ni guanyar-te
vull fer l'amor sempre,
com si fos l'últim cop.

La la lalala la

La por ens mou i ens fa estar quiets
amb l'amor ens passa el mateix
i vivim segur, fins el moment
i la gent necessita altra gent.

El més és sempre més que el menys,
el menys és menys del que volem
i volem tan lluny que no ens movem
i ho farem tant bé tant com podrem.

Sabem que no és fàcil, però ens encanta fer-ho
i res, gaire res més que el què fem
gaire res gaire més serem
gaire res més que el què fem
gaire res gaire més serem
gaire res gaire més serem,
gaire res més que el què fem,
gaire res gaire més serem.