Si et deixen d’estimar,
camines cap a les ombres;
et preguntes si estava escrit,
si havia de ser així...
Si et deixen d’estimar,
s’apaguen totes les coses;
camines cap on neix el vent,
i veus el món molt més trist.
Desitges, només,
morir d’un llamp...,
com un llop,
morir d’un llamp
entre els llops.

Si et deixen d’estimar,
qui sap què et podrà consolar?
El dolor es cura vivint-lo,
sempre ha sigut així.

Si et deixen d’estimar,
mires el riu, mires les canyes;
ets en el pedregar,
i mires com tot se’n va.
Desitges només
morir d’un llamp...,
com un gos;
morir d’un llamp...,
dins el bosc.