Bola:
Em vaig fer gran de cop aquella nit de primavera,
Macedònia d'emocions, nervis i contradiccions,
Jo que mai havia estat lligat a res mes que al pes de mi mateix,
mes que mai tocant a terra.

Ets tu qui m'ha fet créixer, tu ets qui m'ha fet entendre
que l'amor no te barreres, mes enllà de les fronteres,
amor sense condicions, no tenim ni posseïm,
sense pressa ni pressions, sense ofensa ni tensions.

Tu que encara no saps res, ets pur dolc i transparent,
part de mi sent tu mateix, saps més del que imaginem,
vola vola a dalt del cel, canta com un rossinyol,
que ningú et talli les ales, prepara't per alçar el vol.

Sigues aigua o sigues foc, estima sempre el teu entorn,
sigues vent i sigues roca, sente't lliure es el que importa,
no tot mor com una flor, mai mor l'amor si es de debò
i per això t'escric petit, aquest escrit fet un petó.

Neidos:
Felicitar-nos per tot,
em plan compartir algun cop un glop,
fer-la petar de tan en tant
patint per tant, patim patam patum
desde la panxa del bou seguirem alçant el puny

Si tires beef et fan el llit, se't escalfen les galtes
alguns vem saltar junts crescuts en les jams de Vallcarca
aquí hi ha qui envelleix i no diu res,
i un temps després quan apareix segueix jugant amb nosaltres

Agraït d'aquells estius, tius, del rap quan erem nens
prohibit jugar a pilota? aixi avui rapejem,
jo abans feia les instrus, s'enten?
no ho fem per fer ni ho fem pel fet, ho fem per divertir-nos

De fora vinguerem, a ciutat ens coneguerem,
entre concerts soterrats en blocs ocupats del centre
jams en manis sense escenaris,
festa rap al terrat del Benis, casi vèiem el Maresme

Microbio:
S'han de seguir les passes i encara passa
que no son pas escasses les espases que ens hem d'empassar
fa massa fred me'n vaig cap a casa
si vols res només passa't germà

Vas pas a pas i el camí cansa
es glaça la bassa i cau calamarsa
però encara ric i surto de casa
agafo l'abric i surto a la plaça.

En Benítol viu al carrer de Béjar,
i no ho pot evitar,
si als seus veïns els hi agrada el hip hop,
ja no ho podràs parar.

És la magna mètode,
amb Lágrimas de Sangre i Herbasius, tu ho saps,
és la magna mètode,
amb Lágrimas de Sangre i Herbasius, els Blancs Wutan.

Still ill:
Em vaig fer gran de cop aquella nit de primavera,
em va canviar la vida una paraula passatgera,
el rancor tirava enrere
mentre en un racó del cor encarcarat per el record ja feia meia la foguera i era amor.

Tan lluny de tot el que sabia fins llavors
a l'ombra d'edificis es difícil ser llavors
vaig estar donant-li voltes, però van passant les hores
vam passar bones estones que no feien parar els cops.

Però allà hi eres tu per sort
la mirada pausada causava la fi dels plors
que ho salvava, això semblava,
que una veu m'atabalava però se m'embalava l'ànima quan et notava a prop.

Poc a poc ha canviat tant el nostre entorn,
els murs son més gruixuts però nosaltres som més forts
som un mon que no s'atura som cultura i som esforç,
som mes cada dia doncs amor a la família Blancs Wutan en el meu cor.

Turo:
Estava sentat escoltantme
Hidratant el positivisme perquè sigui estable
Tan necessari a a quest camí,
33 tardors i encara soc un nin
Que treu noves conclusions
Què coi, millor que sigui així.

He crescut treientme el teu verí
blava fredor que ara transformo en roig robí
com un noctàmbul romantic visquentivint la nit de París
Però en el fons tan sols i buits vaguen els cors enterbolits.

Ara esmolem molt més l'enginy
som conscients, hi han motius d'estar agraïts
competir no es fer ostent d'instint felí
tenim els ullals afilats i no els mostrem perque sí.

Autèntic Home Llúdriga:
El millor de cada casa, reunit,
treballem des de el pit,
currant tot el dia i pensant en el llit,
juntant les paraules per l'amor sense crits
portant la bona vibra, l'odi queda en l'oblit.

Recuperant el temps perdut,
passa tant ràpid, tot i que vegades sembla curt,
els de les passes obligades, fills i canes han nascut,
imagina tot el que hem viscut.

Seguim en lluita, mateixos ideals i cuidant de la collita,
els fruits de demà que alimenten a la família,
ferms, aprenent cada dia,
anem amb prudència per la vida.

D'aquella llavor, aquest arbre tan gros,
mai oblidarem que l'Ateneu ens ho va donar tot,
mai oblidarem que vam créixer plegats amb sort,
i que passi el que passi sempre seguirem forts.

Microbio:
S'han de seguir les passes i encara passa
que no son pas escasses les espases que ens hem d'empassar.
Fa massa fred me'n vaig cap a casa
i si vols res només passa't germà.
El demà se'n va i ens amenaça
el passat d'ençà que cau calamarsa.
Però encara ric i surto de casa
agafo l'abric i surto a la plaça.