D'aquella font un rajolí
Anar a parar als teus llavis
D'aquella estrella a l'infinit
Entre matolls de romaní
Neix una flor espinada
Tu de genolls i penedit
Seràs aquell que emprèn el vol
I al mateix temps es queda sol
Que ho prova tot però perd el nord
Que puja al tren però no hi ha lloc
De l'univers indefinit
A l'escalfor de casa
D'aquella estrella a l'infinit
Aquell hivern jo era petit
I encara no parlava
Perquè si no t'ho hauria dit
Seràs aquell que emprèn el vol
I al mateix temps es queda sol
Que ho prova tot però perd el nord
Que puja al tren però no hi ha lloc
Seràs aquell que emprèn el vol
I al mateix temps es queda sol
Que ho prova tot però perd el nord
Que puja al tren però no hi ha lloc"