Si un dia la derrota és la tristesa
que camina contra el mar
en la calma d'un país de carretera
secundària i hostil:
no abandones ni resignes l'alegria
a callar o a dormir.

Que la història no se salte ni dos versos
Que no pare a respirar.
Alimenta de memòria l'esperança:
No la tornes servil.
Ni combines la desídia traïdora
I la idea de partir.
I si un dia és enemiga la vereda
I és difícil avançar
No descanses, ni claudiques, ni t'entregues,
I al final venceràs.
La victòria està en no regalar-se a un amo
Ni rendir-se a l'opressor.

Un idioma no és problema, ni és excusa,
ni és coartada del poder.
que no intenten suprimir-te sobre un mapa
en despatxos de sal:
No podran apagar una estrella
Ni desconnectar el Sol.