Hui me n'he anat
primaveral,
amb un vestit blau cel
netet i clar

I m'he calçat
els peus d'arena
na na na

i li he posat
al fil de pensament un hamet
i l'he llençat ben lluny
i m'he pujat
al veler xicotet d'allà, ben lluny.

I m'has passat tan natural
per la voreta del mar
i m'he quedat
estàtua de sal

El dia somriu
i com un riu
vinc a parar
sempre a la mar.