Hi ha algunes coses que no vull que marxin mai
i tu ets a casa...
però no sé si les estrelles ja no et miren com abans
o ets tu que canvies...
Que si tot tendeix a l'infinit
tot és tan absurd, tot és tan petit
Sostent-me la mirada
Per veure com s'acaba
Tot allò que ens feia eterns
Mereix alliberar-se
no apartis la mirada, no apartis la mirada
Dius que les ciutats que sempre torno a visitar
se t'assemblen massa...
i ara busco proporcions en els seus eixos verticals
per saber si cauen...
Que si tot tendeix a l'infinit
tot és tan absurd, tot és tan petit
Sostent-me la mirada
Per veure com s'acaba
Tot allò que ens feia eterns
Mereix alliberar-se
no apartis la mirada, no apartis la mirada
CASA, CASA, CASA, CASA'T AMB MI
CASA, CASA ,CASA, CASA'T AMB MI
CASA, CASA ,CASA, CASA'T AMB MI