Porto un any que ja no se que dir,
el pit se m’ha fet petit, i em costa molt seguir

de nou escric, cançons que parlen de mi,
d’una epoca on tot es gris, al costat d’un got de vi

i em miro al mirall i tot ha canviat, les bones companyies les compto amb una mà, ja no dono gaire cosa als que un dia van fallar, i procuro d’olvidarme dels que m’han fet plorar

dins de mi… tot ha canviat….. ara ja no sóc aquella… que ho passava tot per alt.

i una festa amb els coleges on ens sobra l’alcohol, unes nits baix les estrelles, amb qui estimes i vols, compartir coses boniques, perque et fa sentir al cor, una amistat infinita que provoca escalfor.

De veritat, que m’en adono i jo ja he guanyat, un somriure dels que duren, i que es pot encomanar…

i de veritat, que m’en adono i jo ja he guanyat, un somriure dels que duren, i que es pot encomanar…

ei, res, que, que potser si que tenies raó, suposo que es mirarho amb perspectiva.
Vine’t després a casa i fem galetes,