Tant de bo que m'esperis a Escorial,
amb una birra freda a la mà
i amb ganes de caminar.

Tant de bo que em recullis aquest matí,
i prometis que tens tot el dia per mi.

Tant de bo que tu fossis com jo,
i veiessis la vida més dolça i menys podrida.

Tant de bo que jo fos més com tu,
i conegués la vida de prop
perquè portes anys escrivint-li cançons.

Paparà, paparà. Paparà paparà pa pa, paparà paparà.

Canta, que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.

Canta, que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.

Tant de bo que ens haguéssim trobat abans,
i que no fos tan complicat,
que la vida no ens donés tantes voltes.

Tant de bo algún dia entenguis que jo el que sento per tu és dedebò,
que no és cap joc, que no és cap joc.

Paparà, paparà. Paparà paparà pa pa, paparà paparà.

Canta, que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.

Canta, que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.

Caminant trobarem un camí fet a mida,
caminat sota els peus no hi haurà cap ferida.

Canta, que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.

Canta, que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.

Paparà, paparà. Paparà paparà pa pa, paparà paparà.