Som una tribu urbana, no hi ha gènere, no hi ha raça.
Hem trencat la façana, anem pintats amb molts tatuatges.
No hi ha complexe, no hi ha amenaça, ara el temps no passa,
fem de la purga una dansa, pedra i fusta punta una llansa.

Estem ben lluny de la massa, tu allibera't i avança. Ves al fons que el cos no es cansa,
tanca els ulls i obre la gàbia. La ment es troba per sobre el bé i el mal al mig la balança,
carregarem la caravana, caminarem descalces.

No ens compararem, ens animarem, ens estimarem, ens abraçarem,
encapçalarem la revolta lluita de temps no ve de sobte.
Quan la miseria envolta el món, quan el misteri es veu de fons,
veus que la vida no és rancor, canvia la concepció del jo.

Soundsystem, aquí estem, davant de tot molt respect.
Com infusió de Gingseng, quan el meu cap big bang,
quan s'ha acabat el weekend, encara estic al món d'en Beakman.
Figura de ferro i vidre estic meditant amagat al Tibet.