L'herba que creix a l'obaga
I el més baixet dels menuts
I en Joan, que sempre la caga
I tots els teus plans de futur

I el sud i els vençuts i els que tot ho han perdut
Les beates, les putes i l'humor sorrut
I els tímids i els homes que no són d'acció
I les bèsties com tu en perill d'extinció

També hi tenen dret, a sentir-se estimats
A la oportunitat d'engegar-ho tot
A la santíssima merda i tornar a començar
I aquest cop encertar-la o tornar-la a cagar

Tant se val, no hi ha jutges
Que valguin al plet
De les teves opcions

El ridícul i l'èxit
La mediocritat
Són invents folls