El semicercle de la tassa de te em recorda el meridià de Greenwich,

està partit pel mig també,

m'agafo a l'imprevist quan ve,
de les tares trec recursos, cicatriu del temps.

Estic sense defenses recolzat a les fences,
les mandíbules tenses,
ain't got no chances,

de moment esquivaré l'examen dels forenses,

forces de flaquesa, my head up.

No distingeixo ni la popa ni la proa de la canoa
però sí que ho faig quan m'encaro amb la boa,
viatjo a Goa
des d'un futton, no com ho fa tothom,

faig que passi a través del cos com el buttoh, d'aquí surt tot.

Penso que l'estómac de les gavines està ple de porexpan,

recordo el meu gos vomitant,
m'indigno com un hooligan,

carrego contra els puritans,
atrec els que creuen com si fos un imam.

Em sento fora des de fa tant, que no sé si he estat mai dins,
un món que ja no va amb mi... But I think I'm liking it.

Miro cap a l'infinit amb un aire indiferent
pensant que l'exploraré d'aquí un temps.

Quan parlo sol tinc una veu com diferent,
molt diferent,
però he sigut un altre,
sóc l'últim rinoceront de Sumatra,
omnipresent. (x2)

Escolta amb atenció, tinc tot en caixes de cartró,
celràs, tercera habitació,
no divisen ni amb ulls de falcó ni amb raig infraroig,
és Vademecum Family, good job.
Namibian straight from the lost, Manshiyat Naser from,
no fallo ni un dia like a religion.
creixen les pupil·les al pillow, està duríssim,
the faith is missing, el tripi de la bici.
El carreró cada cop més estret per treure's el barret,
pensant que la sortida is the next,
però t'estampen a la cara el tortell, controla l'aparell, eh?
Namibian com dins la meva pell.
Curtcircuïts quan el cable es tensa, dispensa,
buscant un punt de llum a les palpentes,
estic cremant la pedra, no tinc bales de reserva,
tanca'm amb pany i candau al centre, don't remember.
Úlceres al fetge, segle setxe, epidèmies,
però estic matriculat a l'acadèmia,
Namibian com anèmia quan em foto amb el col·lega,
carrega l'arma que tinc fetes les maletes