La mar no es cansa mai,
i canta, balla i riu,
i guspireja llum,
la mar,
dessota del sol i la lluna.
La mar, quan ve el bon temps,
confon els seus anyells
amb núvols i àngels blancs;
la mar,
pastora d’atzur infinita.
Vegeu, prop dels estanys,
la immensa pau del blanc,
del vol de tants i tants
ocells de mars llunyans;
La mar els ha bressat
enllà dels oceans,
i amb el seu cant d’amor,
la mar
bressola el meu cor
per a la vida.