Beneita simfonia de babaus,
volen menjar-se el que no és seu.
N´hi ha algun que crida
amb veu de déu d´infern,
“jo ja hi arribo, jo ja puc tocar el cel”

Beneita simfonia de babaus,
desafinats busquen la glòria
per fer-li competència a la torre de Babel,
enamorats de la discòrdia.
Ells sempre en volen més.

Beneita simfonia de babaus,
quan us trepitgen, criden justícia.
Senyors feudals de la veritat,
cruels alquimistes
que de la sang aixequen els palaus.
Beneita simfonia de babaus,
si fóssim nens ells serien monstres.
Botxins vestits amb pells que arranquen dels infants.
Tenen les dents d’ivori negre.
Ells sempre en volen més.

Més tens més vols.