Hola, he estat esperant
l’hora que arribés aquest instant.

Tu tan immens, tan profund,
tan blau, tan brillant,
tan intens, tan constant…
Mirant-te m’he fet gran.


I si em perdo
em vindré a buscar on ets tu.
Ets casa quan no hi ha ningú.
Quan no sé qui sóc,
quan dubto de tot,
tu em fas somiar,
m’ensenyes el nord.


Diga’m, per què em sento així?
Prop de tu em sento més amb mi.

Tu tan immens, tan profund,
tan blau, tan brillant,
tan intens, tan constant…
Mirant-te m’he fet gran.


I si em perdo
em vindré a buscar on ets tu.
Ets casa quan no hi ha ningú.
Quan no sé qui sóc,
quan dubto de tot,
quan vull somiar
m’ensenyes el nord…

Quan no sé qui sóc,
quan dubto de tot,
quan vull somiar
m’ensenyes el nord…

Quan vull somiar
m’ensenyes el nord.