Som una idea que encara no té forma.
L'energia que tot ho transforma.
Som l'alegria, comença un nou dia.
Tu i jo en rebellia, sentint-nos la vida.

Només pensar-hi ja ens posem a riure.
Fugir del pou potser és una utopia
però aquesta nit trobarem la sortida:
tenir-nos a prop, estimar el nostre joc.

És l'aire, ningú se'n va d'aquí.
És l'aire, que avui bufa que sí.

Com si no hi hagués demà,
ballarem en la penombra.
Com si no hi hagués demà,
aquesta vida és nostra.

Que amb una flor fas primavera.
Un estiu després de cada tempesta.
Amb tu la vida és una festa
encara que el que vulguin
és que ens regni la pena.

Ets la cançó que ja no espera.
Que ara surts al carrer a la primera.
Ets l'heroïna, la bruixa, la fera.
Junts som l'Aquelarre que encén la foguera.

És l'aire, ningú se'n va d'aquí.
És l'aire, que avui bufa que sí.

Com si no hi hagués demà,
ballarem en la penombra.
Com si no hi hagués demà,
aquesta vida és nostra.

Que mai s'acabi aquest miratge.
Que cremin en la nit
les pors que encara ens marquen el camí.
Som el moment, sentir el present.
Poder-ho tot si estem aprop.
Amb tu i amb mi, ara i aquí.