Temps era temps hi havia
En uns poblet medieval
Un baró de mala jeia
Que a tothom volia mal

Amb carrossa d'or i plata
Passejava tot superb
Pel seu terme que moria
D'esquifit i famolenc

Xics i grans, mig morts de gana
Li sortien al seu pas
Demanant-li amb ulls plorosos
Que tingués d'ells pietat

Però ell somreia i burleta
Els cridava amb veu de tro:
A pencar, males abelles
Necessito molt més or!

Els diumenges a la tarda
Organitzava un gran joc
Vilatans, vinga, a la festa
A la festa de la mort!

Vull setze joves per banda
Amb espases i garrots
A fer d'escacs a la plaça
I que guanyin els més forts

Xics i grans mig morts de pena
Li sortien al seu pas
Demanant-li amb ulls plorosos
Que tingués d'ells pietat!

Però ell somreia i burleta
Els cridava amb veu de tro:
A jugar, vatua l'olla
Que a mi m'agrada aquest joc!

Un joglar passà pel poble
Avançada la tardor
Que amb senzilla veu cantava
I així deia la cançó:

Ai del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor

Xics i grans tots l'escoltaven
Li donaven la raó
Els naixia l'esperança
Van anar a trobar el baró

Però ell somreia i burleta
Els cridava amb veu de tro:
Us faré tallar una orella
Si escolteu el trobador

Els vilatans es negaren
A pagar més els tributs
A palau armats anaren
I parlaren sense embuts:

No et volem per baró nostre
No et volem, vés-te'n d'aquí
Que si et quedes, ai de tu!
A la forca has de morir

Xics i grans tots a la una
Li cantaven la cançó:
Ai, del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor

I ell callava i de ràbia
Se li corsecava el cor
Mentre el poble repetia
La cançó del trobador:

Ai, del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor

Ai, del poble, ai de la vila
Que té un lladre per senyor
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor