Poc a poc s'escurcen es dies
són les sis i quart i ja és fosc
i en ses nits més fredes somies
que encara esteim en es mes d’agost

I ara que es paisatge canvia
i tot agafa un altre color
me ve com una melancolia
que em fa enyorar sa teva calor

Tu, tu em fas sentir viu
tu, tu ets es meu estiu

Quan davall sa llum de sa lluna
es van separar es nostros camins
em va quedar aquet mal que no es cura
i que sent que em crema per dins

Presoner d’aquet gran anhel
de volar amb tu totes ses nits
desitjant poder tocar el cel
i sentir-lo amb sa punta des dits

Tu, tu em fas sentir viu
tu, tu ets es meu estiu

No deixaré mai de somriure
no deixaré mai de somiar
no deixaré mai
no deixaré mai

No deixaré mai de somriure
no deixaré mai de somiar
no deixaré mai
d’esperar que tornis as meu costat

No deixaré mai d’esperar
que tornis as meu costat