Te'l trobaràs dormint al meu carrer,
sembla un nàufrag, potser ho deu ser.
Un any dels seus castiga com deu dels meus,
l'he conegut gairebé sense cap dent.

Sovint s'embriaga i perd el nord d'on ve,
parla tot sol i així de sol el veig.
El meu veí invisible té superpoders,
la gent se'l mira, però ningú no el veu.

El meu veí invisible té superpoders,
la gent se'l mira i ningú li diu res.

I penso, va ser un nen,
penso en aquell nen,
pensar que va ser un nen!
Aquell nen i el seu infern.

Menja de llaunes, per menjar sap que ha de fer:
demanar almoina o robar si és menester.
La seva casa de cartó és un castell,
pobre diable!, me l'estimo,
en el meu món és un més.

El meu veí té superpoders,
la gent se'l mira, però ningú no el veu.
El meu veí, em sento com ell, té superpoders,
la gent se'l mira i ningú li diu res.

I penso, va ser un nen,
penso en aquell nen,
pensar que va ser un nen!
Aquell nen i el seu infern."